En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:

balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià, maragalliana (de Maragall)
lul·lià, lul·liana (de Llull)
fabrià, fabriana (de Fabra)
mironià, mironiana (de Miró)
rodoredià, rodorediana (de Rodoreda)
verdaguerià, verdagueriana (de Verdaguer)
bergsonià, bergsoniana (de Bergson)
erasmià, erasmiana (de Erasme)
hitchcockià, hitchcockiana (de Hitchcock)
marxià, marxiana (de Marx)
mozartià, mozartiana (de Mozart)
picassià, picassiana (de Picasso)
springsteenià, springsteeniana (de Springsteen)

Els altres sufixos que s'usen per formar aquests adjectius tenen un ús més restringit. Són els següents:

• -à, -ana: espriuà, espriuana (de Espriu); copernicà, copernicana (de Copèrnic); nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)

• -í, -ina: isabelí, isabelina (de Isabel)

• -esc, -esca: dantesc, dantesca, aquest adjectiu a més de tenir el significat de 'propi de Dant', té també el significat 'que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic, d'alguns escrits de Dant'; giottesc, giottesca (de Giotto)

• -ic, -ica: platònic, platònica (de Plató); napoleònic, napoleònica (de Napoleó)

Tot i que aquest tipus d'adjectius són formables, en obres d'àmbit especialitzat es pot evitar aquesta formació i recórrer a l'ús d'un sintagma. Per exemple: àlgebra de Boole, l'obra de Rodoreda, etc.

El sufix -ista, en general, es fa servir per indicar el significat de 'seguidor o partidari d'un corrent'. Per exemple:

darwinista (partidari del darwinisme)
erasmista (partidari del erasmisme)
marxista (partidari del marxisme)
xovinista (que denota xovinisme)

Així, mentre que marxià fa referència a la vida i a l'obra de Karl Marx, marxista es refereix a la doctrina derivada del pensament de Marx.